Hijo del astrónomo Fidias, quien probablemente le introdujo en las matemáticas, Arquímedes estudió en Alejandría, donde tuvo como maestro a Conón de Samos y entró en contacto con Eratóstenes; a este último dedicó Arquímedes su Método. Regresó luego a Siracusa, donde se dedicó de lleno al trabajo científico. Durante el asedio de Siracusa por el general romano Marcelo, Arquímedes, a pesar de no ostentar cargo oficial alguno, se puso a disposición de Hierón, llevando a cabo prodigios en la defensa de su ciudad natal, pudiéndose afirmar que él sólo sostuvo la plaza contra el ejército romano. Entre la maquinaria de guerra cuya invención se le atribuye está la catapulta y un sistema de espejos y lentes que incendiaba los barcos enemigos al concentrar los rayos del Sol; según algunos historiadores, era suficiente ver asomar tras las murallas algún soldado con cualquier objeto que despidiera reflejos brillantes para que cundiera la alarma entre el ejército sitiador. Sin embargo, los confiados habitantes de Siracusa, teniéndose a buen recaudo bajo la protección de Arquímedes, descuidaron sus defensas, circunstancia que fue aprovechada por los romanos para entrar al asalto en la ciudad. A pesar de las órdenes del cónsul Marco Claudio Marcelo de respetar la vida del sabio, durante el asalto, un soldado que le encontró abstraído en la resolución de algún problema, quizá creyendo que los brillantes instrumentos que portaba eran de oro, o irritado porque no contestaba a sus preguntas, le atravesó con su espada causándole la muerte. Otros datos dicen que, haciendo operaciones en la playa, unos soldados romanos pisaron sus cálculos, cosa que acabó en discusión y la muerte por espadazo por parte de los romanos. Se dice que sus últimas palabras fueron "no molestes a mis círculos". La obra Sobre la esfera y el cilindro fue su teorema favorito, que por expreso deseo suyo se grabó sobre su tumba
el principi d'arquimedes afirma que sobre qualsevol cos insduble, totalment o parcialment submergit en un fluid(líquid o gas),hi actua una força vertical(empenyiment)que l'empeny cap amunt, i que es igual al pes del fluid que desallotja,és a dir,al pes del fluid desplaçat en sumergir-hi el cos.En la pràctica, això significa que tot allò que sura és perquèdesallotja un pes de líquid superior al seu propi pes,així,l'empenyiment és superior al pes l'objecte que sura.Per exemple,cal molta força per a submergir una pilota a l'aigua,perquè desallotja molta aigua per``ò en canvi pasa poc en estar plena d'aire.Si s'omple la pilota de sorra,el pes serà superior a l'empenyament i la pilota s'enfonsarà.
el principi d'arquimedes afirma que sobre qualsevol cos insduble,totalment o parcialment submergit és un fluid(líquid o gas),hi actua una força vertical(empenyiment) que l'empeny cap aunt,i que es igual alpes del fuid que desallotja, és a dir,al pes del fluid desplaçat en submergir-hi el cos.En la pràctica,això significa que tot allò que sura és perquè desalotja un pes de líquid superior al seu propi pes,així, l'empenyiment éssuperior al pes l'objecte sura.Per exemple,cal molta força per a submergir una pilota a l'aigua,perquè desallotja molta aigua però en canvi pasa poc en estar plena d'aire.Si s'omple la pilota de sorra,el pes serà superiora l'empenyament i la pilota s'enfonsarà.
El Principi d'Arquimedes afirma que sobre qualsevol cos insoluble, totalment o parcialment submergit en un fluid (líquid o gas), hi actua una força vertical (empenyiment)[1], que l'empeny cap amunt, i que és igual al pes del fluid que desallotja, és a dir, al pes del fluid desplaçat en submergir-hi el cos.
En la pràctica, això significa que tot allò que sura és perquè desallotja un pes de líquid superior al seu propi pes; així, l'empenyiment és superior al pes i l'objecte sura. Per exemple, cal molta força per a submergir una pilota a l'aigua, perquè desallotja molta aigua però en canvi pesa poc en estar plena d'aire. Si s'omple la pilota de sorra, el pes serà superior a l'empenyiment i la pilota s'enfonsarà.
Hijo del astrónomo Fidias, quien probablemente le introdujo en las matemáticas, Arquímedes estudió en Alejandría, donde tuvo como maestro a Conón de Samos y entró en contacto con Eratóstenes; a este último dedicó Arquímedes su Método. Regresó luego a Siracusa, donde se dedicó de lleno al trabajo científico. Durante el asedio de Siracusa por el general romano Marcelo, Arquímedes, a pesar de no ostentar cargo oficial alguno, se puso a disposición de Hierón, llevando a cabo prodigios en la defensa de su ciudad natal, pudiéndose afirmar que él sólo sostuvo la plaza contra el ejército romano. Entre la maquinaria de guerra cuya invención se le atribuye está la catapulta y un sistema de espejos y lentes que incendiaba los barcos enemigos al concentrar los rayos del Sol; según algunos historiadores, era suficiente ver asomar tras las murallas algún soldado con cualquier objeto que despidiera reflejos brillantes para que cundiera la alarma entre el ejército sitiador. Sin embargo, los confiados habitantes de Siracusa, teniéndose a buen recaudo bajo la protección de Arquímedes, descuidaron sus defensas, circunstancia que fue aprovechada por los romanos para entrar al asalto en la ciudad. A pesar de las órdenes del cónsul Marco Claudio Marcelo de respetar la vida del sabio, durante el asalto, un soldado que le encontró abstraído en la resolución de algún problema, quizá creyendo que los brillantes instrumentos que portaba eran de oro, o irritado porque no contestaba a sus preguntas, le atravesó con su espada causándole la muerte. Otros datos dicen que, haciendo operaciones en la playa, unos soldados romanos pisaron sus cálculos, cosa que acabó en discusión y la muerte por espadazo por parte de los romanos. Se dice que sus últimas palabras fueron "no molestes a mis círculos". La obra Sobre la esfera y el cilindro fue su teorema favorito, que por expreso deseo suyo se grabó sobre su tumba
El Principi d'Arquimedes afirma que sobre qualsevol cos insoluble, totalment o parcialment submergit en un fluid (líquid o gas), hi actua una força vertical (empenyiment)[1], que l'empeny cap amunt, i que és igual al pes del fluid que desallotja, és a dir, al pes del fluid desplaçat en submergir-hi el cos.
En la pràctica, això significa que tot allò que sura és perquè desallotja un pes de líquid superior al seu propi pes; així, l'empenyiment és superior al pes i l'objecte sura. Per exemple, cal molta força per a submergir una pilota a l'aigua, perquè desallotja molta aigua però en canvi pesa poc en estar plena d'aire. Si s'omple la pilota de sorra, el pes serà superior a l'empenyiment i la pilota s'enfonsarà.
el principi d'arquimedes afirma que sobre qualsevol cos insduble,totalment o parcialment submergit és un fluid(líquid o gas),hi actua una força vertical(empenyiment) que l'empeny cap aunt,i que es igual alpes del fuid que desallotja, és a dir,al pes del fluid desplaçat en submergir-hi el cos.En la pràctica,això significa que tot allò que sura és perquè desalotja un pes de líquid superior al seu propi pes,així, l'empenyiment éssuperior al pes l'objecte sura.Per exemple,cal molta força per a submergir una pilota a l'aigua,perquè desallotja molta aigua però en canvi pasa poc en estar plena d'aire.Si s'omple la pilota de sorra,el pes serà superiora l'empenyament i la pilota s'enfonsarà.
Arquimedes, fill d'un astronom anomenat Fídes estava emparentant amb el rei Hieró II, la qual cosa li hauria facilitat l'acces a elevats i cobejats llocs;malgrat això, arrosegant per la seva aficó a les ciències, va preferir consagrar-se a l'estudi de les matemàtiques.Va prosegir els seus estudis de geomatrica i macànica aconsegint descobrir principis que han immortalitzat el seu nom.Encara que probablament la seva contribució científica més coneguda sigui el principi de la hidroestàtica que porta el seu nom.No va ser menys notables les seves disquisicions sobre la quadratura del cercle,que es el que va ser el descobriment de la relació aproximada entre la circumferència i el diametre,relació que es designa avui en dia amb la lletra grega anomenada pi.
Segons els seus biògrafs, Arquímedes, fill d'un astrònom anomenat Fídies estava emparentat amb el rei Hieró II, la qual cosa li hauria facilitat l'accés a elevats i cobejats llocs; malgrat això, arrossegat per la seva afició a les ciències, va preferir consagrar-se a l'estudi de les matemàtiques sota la direcció de Euclides a Alexandria. Molt jove encara va començar a destacar pels seus treballs científics entre els que sobresurt la dessecació dels pantans d'Egipte, considerada fins llavors irrealitzable, i que ell va aconseguir per mitjà de l'ocupació de dics mòbils. Ja a Siracusa, Arquimedes va prosseguir els seus estudis de geometria i mecànica aconseguint descobrir principis que han immortalitzat el seu nom.
Durant l'assetjament de Siracusa pel general romà Marcel (Marcus Claudius Marcellus), Arquimedes, malgrat no tenir cap càrrec oficial es va posar a disposició de Hieró, duent a terme prodigis en defensa de la seva ciutat natal, podent-se afirmar que ell només va sostindre la plaça contra l'exèrcit romà. Entre la maquinària de guerra la invenció de la qual se li atribuïx està la catapulta i un sistema d'espills i lents que incendiava els vaixells enemics al concentrar els rajos del sol; tan és així que segons alguns historiadors era prou veure aguaitar darrera de les muralles algun soldat amb qualsevol objecte que retornés brillants reflexos perquè estenguera l'alarma entre l'exèrcit assetjador. Tanmateix, els confiats habitants de Siracusa, tenint-se a bon estalvi davant la protecció d'Arquimedes, van descuidar les seves defenses, circumstància que va ser aprofitada pels romans per a entrar a l'assalt dins la ciutat.
A pesar de les ordes del cònsol Marcel de respectar la vida del savi, durant l'assalt un soldat que ho va trobar abstret en la resolució d'algun problema, potser creient que els brillants instruments que portava eren d'or o irritat perquè no contestava a les seves preguntes, el va travessar amb la seva espasa causant-li la mort.
Segons els seus biògrafs, Arquímedes, fill d'un astrònom anomenat Fídies estava emparentat amb el rei Hieró II, la qual cosa li hauria facilitat l'accés a elevats i cobejats llocs; malgrat això, arrossegat per la seva afició a les ciències, va preferir consagrar-se a l'estudi de les matemàtiques sota la direcció de Euclides a Alexandria. Molt jove encara va començar a destacar pels seus treballs científics entre els que sobresurt la dessecació dels pantans d'Egipte, considerada fins llavors irrealitzable, i que ell va aconseguir per mitjà de l'ocupació de dics mòbils. Ja a Siracusa, Arquimedes va prosseguir els seus estudis de geometria i mecànica aconseguint descobrir principis que han immortalitzat el seu nom.
Durant l'assetjament de Siracusa pel general romà Marcel (Marcus Claudius Marcellus), Arquimedes, malgrat no tenir cap càrrec oficial es va posar a disposició de Hieró, duent a terme prodigis en defensa de la seva ciutat natal, podent-se afirmar que ell només va sostindre la plaça contra l'exèrcit romà. Entre la maquinària de guerra la invenció de la qual se li atribuïx està la catapulta i un sistema d'espills i lents que incendiava els vaixells enemics al concentrar els rajos del sol; tan és així que segons alguns historiadors era prou veure aguaitar darrera de les muralles algun soldat amb qualsevol objecte que retornés brillants reflexos perquè estenguera l'alarma entre l'exèrcit assetjador. Tanmateix, els confiats habitants de Siracusa, tenint-se a bon estalvi davant la protecció d'Arquimedes, van descuidar les seves defenses, circumstància que va ser aprofitada pels romans per a entrar a l'assalt dins la ciutat.
A pesar de les ordes del cònsol Marcel de respectar la vida del savi, durant l'assalt un soldat que ho va trobar abstret en la resolució d'algun problema, potser creient que els brillants instruments que portava eren d'or o irritat perquè no contestava a les seves preguntes, el va travessar amb la seva espasa causant-li la mort.
És considerat el més important matemàtic de l' Antiguitat (comparable amb Newton i Gauss), encara que és més conegut pels seus treballs de física. Va néixer l' any 287 a.C. a Siracusa (Sicília), que era llavors un assentament grec. Era, probablement, fill de Phídies, un astrònom grec, que li devia ensenyar força qüestions matemàtiques. Sembla també que potser era familiar o amic del rei Hieró II; és a dir, que pertanyia a una classe social alta, cosa que li permeté de seguir els seus estudis a Alexandria, el centre cultural més destacat del moment. Va ser llavors quan va ser deixeble d'Euclides. Se saben poques qüestions més relacionades amb la seva vida , que va transcórrer en bona part a Siracusa i els seus voltants on es va dedicar exclusivament a la investigació i als experiments. Fou el matemàtic que es va aproximar més a la xifra de pi, amb un càlcul d' error molt petit. Durant la conquesta de Sicília per part dels romans, Arquimedes es va posar a disposició de les autoritats de la ciutat. Encara que no ocupava cap càrrec públic, va dirigir la defensa de Siracusa durant tres anys. Aquest fet li va permetre posar en pràctica molts dels seus instruments mecànics. Quan la ciutat fou conquerida durant la Segona Guerra Púnica, Arquimedes va ser assassinat mentre resolia un problema al pati de casa seva. La tomba d' Arquimedes va ser descoberta per Ciceró (a l' any 75 a. C.) en una de les seves visites a l' illa de Sicília. Va reconèixer la tomba perquè tenia una inscripció d' una esfera inscrita en un cilindre. El principi d'Arquimedes diu: Tot cos sòlid introduït en un fluid, total o parcialment, experimenta una empenta vertical cap a munt (anomenada força ascensional) igual al pes del fluid desallotjat pel cos. La llegenda diu que Arquimedes es va adonar que al ficar-se dins dins un recipient amb aigua, l'aigua vessada era igual al seu volum. Va sortir de l'aigua cridant:" Ja ho tinc!" En la pràctica, això significa que tot allò que sura és perquè desallotja un pes de líquid superior al seu propi pes; així, l'empenta és superior al pes i l'objecte sura. Per exemple, cal molta força per a submergir una pilota a l'aigua, perquè desallotja molta aigua però en canvi pesa poc en estar plena d'aire. Si s'omple la pilota de sorra, la densitat augmentarà i la pilota s'enfonsarà. Per comprovar el principi d'Arquimedes basta suspendre un pes d'un dinamòmetre. Un pic hem pres la seva mesura introduïm el pes dins un líquid i podem comprovar com aquesta davalla en una quantitat que iguala el pes del líquid desallotjat.
Aliatge Els aliatges es formen generalment per la fusió dels seus components i posterior mescla conjunta en solidificar-se. Però tret dels metalls, molts aliatges no tenen un punt de fusió determinat sinó que presenten un rang de mescla entre les fases sòlida i [líquid]]a. La temperatura a la que comença la mescla s'anomena solidus i la temperatura a la que finalitza rep el nom de liquidus. Tanmateix hi ha molts aliatges per al quals hi ha una certa proporció dels seus elements constitutius que presenta un punt de fusió concret (rarament dos), aquest tipus d'aliatges reben el nom d'eutèctics.
Existeix, però, un mètode de producció d'aliatges anomenat aliatge mecànic que es basa en la mòlta continuada i conjunta dels components. El material és sotmès a una sèrie de moviments i friccions que afavoreixen la formació de dissolucions sòlides degut, entre altres motius, a la reducció de la seva mida cristal·lina.
Arquímedes.....
13 comentarios:
Hijo del astrónomo Fidias, quien probablemente le introdujo en las matemáticas, Arquímedes estudió en Alejandría, donde tuvo como maestro a Conón de Samos y entró en contacto con Eratóstenes; a este último dedicó Arquímedes su Método. Regresó luego a Siracusa, donde se dedicó de lleno al trabajo científico.
Durante el asedio de Siracusa por el general romano Marcelo, Arquímedes, a pesar de no ostentar cargo oficial alguno, se puso a disposición de Hierón, llevando a cabo prodigios en la defensa de su ciudad natal, pudiéndose afirmar que él sólo sostuvo la plaza contra el ejército romano. Entre la maquinaria de guerra cuya invención se le atribuye está la catapulta y un sistema de espejos y lentes que incendiaba los barcos enemigos al concentrar los rayos del Sol; según algunos historiadores, era suficiente ver asomar tras las murallas algún soldado con cualquier objeto que despidiera reflejos brillantes para que cundiera la alarma entre el ejército sitiador. Sin embargo, los confiados habitantes de Siracusa, teniéndose a buen recaudo bajo la protección de Arquímedes, descuidaron sus defensas, circunstancia que fue aprovechada por los romanos para entrar al asalto en la ciudad.
A pesar de las órdenes del cónsul Marco Claudio Marcelo de respetar la vida del sabio, durante el asalto, un soldado que le encontró abstraído en la resolución de algún problema, quizá creyendo que los brillantes instrumentos que portaba eran de oro, o irritado porque no contestaba a sus preguntas, le atravesó con su espada causándole la muerte. Otros datos dicen que, haciendo operaciones en la playa, unos soldados romanos pisaron sus cálculos, cosa que acabó en discusión y la muerte por espadazo por parte de los romanos. Se dice que sus últimas palabras fueron "no molestes a mis círculos".
La obra Sobre la esfera y el cilindro fue su teorema favorito, que por expreso deseo suyo se grabó sobre su tumba
marina caballero guiu :)
el principi d'arquimedes afirma que sobre qualsevol cos insduble, totalment o parcialment submergit en un fluid(líquid o gas),hi actua una força vertical(empenyiment)que l'empeny cap amunt, i que es igual al pes del fluid que desallotja,és a dir,al pes del fluid desplaçat en sumergir-hi el cos.En la pràctica, això significa que tot allò que sura és perquèdesallotja un pes de líquid superior al seu propi pes,així,l'empenyiment és superior al pes l'objecte que sura.Per exemple,cal molta força per a submergir una pilota a l'aigua,perquè desallotja molta aigua per``ò en canvi pasa poc en estar plena d'aire.Si s'omple la pilota de sorra,el pes serà superior a l'empenyament i la pilota s'enfonsarà.
el principi d'arquimedes afirma que sobre qualsevol cos insduble,totalment o parcialment submergit és un fluid(líquid o gas),hi actua una força vertical(empenyiment) que l'empeny cap aunt,i que es igual alpes del fuid que desallotja, és a dir,al pes del fluid desplaçat en submergir-hi el cos.En la pràctica,això significa que tot allò que sura és perquè desalotja un pes de líquid superior al seu propi pes,així, l'empenyiment éssuperior al pes l'objecte sura.Per exemple,cal molta força per a submergir una pilota a l'aigua,perquè desallotja molta aigua però en canvi pasa poc en estar plena d'aire.Si s'omple la pilota de sorra,el pes serà superiora l'empenyament i la pilota s'enfonsarà.
El Principi d'Arquimedes afirma que sobre qualsevol cos insoluble, totalment o parcialment submergit en un fluid (líquid o gas), hi actua una força vertical (empenyiment)[1], que l'empeny cap amunt, i que és igual al pes del fluid que desallotja, és a dir, al pes del fluid desplaçat en submergir-hi el cos.
En la pràctica, això significa que tot allò que sura és perquè desallotja un pes de líquid superior al seu propi pes; així, l'empenyiment és superior al pes i l'objecte sura. Per exemple, cal molta força per a submergir una pilota a l'aigua, perquè desallotja molta aigua però en canvi pesa poc en estar plena d'aire. Si s'omple la pilota de sorra, el pes serà superior a l'empenyiment i la pilota s'enfonsarà.
Hijo del astrónomo Fidias, quien probablemente le introdujo en las matemáticas, Arquímedes estudió en Alejandría, donde tuvo como maestro a Conón de Samos y entró en contacto con Eratóstenes; a este último dedicó Arquímedes su Método. Regresó luego a Siracusa, donde se dedicó de lleno al trabajo científico.
Durante el asedio de Siracusa por el general romano Marcelo, Arquímedes, a pesar de no ostentar cargo oficial alguno, se puso a disposición de Hierón, llevando a cabo prodigios en la defensa de su ciudad natal, pudiéndose afirmar que él sólo sostuvo la plaza contra el ejército romano. Entre la maquinaria de guerra cuya invención se le atribuye está la catapulta y un sistema de espejos y lentes que incendiaba los barcos enemigos al concentrar los rayos del Sol; según algunos historiadores, era suficiente ver asomar tras las murallas algún soldado con cualquier objeto que despidiera reflejos brillantes para que cundiera la alarma entre el ejército sitiador. Sin embargo, los confiados habitantes de Siracusa, teniéndose a buen recaudo bajo la protección de Arquímedes, descuidaron sus defensas, circunstancia que fue aprovechada por los romanos para entrar al asalto en la ciudad.
A pesar de las órdenes del cónsul Marco Claudio Marcelo de respetar la vida del sabio, durante el asalto, un soldado que le encontró abstraído en la resolución de algún problema, quizá creyendo que los brillantes instrumentos que portaba eran de oro, o irritado porque no contestaba a sus preguntas, le atravesó con su espada causándole la muerte. Otros datos dicen que, haciendo operaciones en la playa, unos soldados romanos pisaron sus cálculos, cosa que acabó en discusión y la muerte por espadazo por parte de los romanos. Se dice que sus últimas palabras fueron "no molestes a mis círculos".
La obra Sobre la esfera y el cilindro fue su teorema favorito, que por expreso deseo suyo se grabó sobre su tumba
pues esta es mi respuesta jajaja :P
anaBeL OliiveR
El Principi d'Arquimedes afirma que sobre qualsevol cos insoluble, totalment o parcialment submergit en un fluid (líquid o gas), hi actua una força vertical (empenyiment)[1], que l'empeny cap amunt, i que és igual al pes del fluid que desallotja, és a dir, al pes del fluid desplaçat en submergir-hi el cos.
En la pràctica, això significa que tot allò que sura és perquè desallotja un pes de líquid superior al seu propi pes; així, l'empenyiment és superior al pes i l'objecte sura. Per exemple, cal molta força per a submergir una pilota a l'aigua, perquè desallotja molta aigua però en canvi pesa poc en estar plena d'aire. Si s'omple la pilota de sorra, el pes serà superior a l'empenyiment i la pilota s'enfonsarà.
el principi d'arquimedes afirma que sobre qualsevol cos insduble,totalment o parcialment submergit és un fluid(líquid o gas),hi actua una força vertical(empenyiment) que l'empeny cap aunt,i que es igual alpes del fuid que desallotja, és a dir,al pes del fluid desplaçat en submergir-hi el cos.En la pràctica,això significa que tot allò que sura és perquè desalotja un pes de líquid superior al seu propi pes,així, l'empenyiment éssuperior al pes l'objecte sura.Per exemple,cal molta força per a submergir una pilota a l'aigua,perquè desallotja molta aigua però en canvi pasa poc en estar plena d'aire.Si s'omple la pilota de sorra,el pes serà superiora l'empenyament i la pilota s'enfonsarà.
Soy la paula(albaladejo)
jajaa
Arquimedes, fill d'un astronom anomenat Fídes estava emparentant amb el rei Hieró II, la qual cosa li hauria facilitat l'acces a elevats i cobejats llocs;malgrat això, arrosegant per la seva aficó a les ciències, va preferir consagrar-se a l'estudi de les matemàtiques.Va prosegir els seus estudis de geomatrica i macànica aconsegint descobrir principis que han immortalitzat el seu nom.Encara que probablament la seva contribució científica més coneguda sigui el principi de la hidroestàtica que porta el seu nom.No va ser menys notables les seves disquisicions sobre la quadratura del cercle,que es el que va ser el descobriment de la relació aproximada entre la circumferència i el diametre,relació que es designa avui en dia amb la lletra grega anomenada pi.
Segons els seus biògrafs, Arquímedes, fill d'un astrònom anomenat Fídies estava emparentat amb el rei Hieró II, la qual cosa li hauria facilitat l'accés a elevats i cobejats llocs; malgrat això, arrossegat per la seva afició a les ciències, va preferir consagrar-se a l'estudi de les matemàtiques sota la direcció de Euclides a Alexandria. Molt jove encara va començar a destacar pels seus treballs científics entre els que sobresurt la dessecació dels pantans d'Egipte, considerada fins llavors irrealitzable, i que ell va aconseguir per mitjà de l'ocupació de dics mòbils. Ja a Siracusa, Arquimedes va prosseguir els seus estudis de geometria i mecànica aconseguint descobrir principis que han immortalitzat el seu nom.
Durant l'assetjament de Siracusa pel general romà Marcel (Marcus Claudius Marcellus), Arquimedes, malgrat no tenir cap càrrec oficial es va posar a disposició de Hieró, duent a terme prodigis en defensa de la seva ciutat natal, podent-se afirmar que ell només va sostindre la plaça contra l'exèrcit romà. Entre la maquinària de guerra la invenció de la qual se li atribuïx està la catapulta i un sistema d'espills i lents que incendiava els vaixells enemics al concentrar els rajos del sol; tan és així que segons alguns historiadors era prou veure aguaitar darrera de les muralles algun soldat amb qualsevol objecte que retornés brillants reflexos perquè estenguera l'alarma entre l'exèrcit assetjador. Tanmateix, els confiats habitants de Siracusa, tenint-se a bon estalvi davant la protecció d'Arquimedes, van descuidar les seves defenses, circumstància que va ser aprofitada pels romans per a entrar a l'assalt dins la ciutat.
A pesar de les ordes del cònsol Marcel de respectar la vida del savi, durant l'assalt un soldat que ho va trobar abstret en la resolució d'algun problema, potser creient que els brillants instruments que portava eren d'or o irritat perquè no contestava a les seves preguntes, el va travessar amb la seva espasa causant-li la mort.
zaira.
Segons els seus biògrafs, Arquímedes, fill d'un astrònom anomenat Fídies estava emparentat amb el rei Hieró II, la qual cosa li hauria facilitat l'accés a elevats i cobejats llocs; malgrat això, arrossegat per la seva afició a les ciències, va preferir consagrar-se a l'estudi de les matemàtiques sota la direcció de Euclides a Alexandria. Molt jove encara va començar a destacar pels seus treballs científics entre els que sobresurt la dessecació dels pantans d'Egipte, considerada fins llavors irrealitzable, i que ell va aconseguir per mitjà de l'ocupació de dics mòbils. Ja a Siracusa, Arquimedes va prosseguir els seus estudis de geometria i mecànica aconseguint descobrir principis que han immortalitzat el seu nom.
Durant l'assetjament de Siracusa pel general romà Marcel (Marcus Claudius Marcellus), Arquimedes, malgrat no tenir cap càrrec oficial es va posar a disposició de Hieró, duent a terme prodigis en defensa de la seva ciutat natal, podent-se afirmar que ell només va sostindre la plaça contra l'exèrcit romà. Entre la maquinària de guerra la invenció de la qual se li atribuïx està la catapulta i un sistema d'espills i lents que incendiava els vaixells enemics al concentrar els rajos del sol; tan és així que segons alguns historiadors era prou veure aguaitar darrera de les muralles algun soldat amb qualsevol objecte que retornés brillants reflexos perquè estenguera l'alarma entre l'exèrcit assetjador. Tanmateix, els confiats habitants de Siracusa, tenint-se a bon estalvi davant la protecció d'Arquimedes, van descuidar les seves defenses, circumstància que va ser aprofitada pels romans per a entrar a l'assalt dins la ciutat.
A pesar de les ordes del cònsol Marcel de respectar la vida del savi, durant l'assalt un soldat que ho va trobar abstret en la resolució d'algun problema, potser creient que els brillants instruments que portava eren d'or o irritat perquè no contestava a les seves preguntes, el va travessar amb la seva espasa causant-li la mort.
zaira
És considerat el més important matemàtic de l' Antiguitat (comparable amb Newton i Gauss), encara que és més conegut pels seus treballs de física. Va néixer l' any 287 a.C. a Siracusa (Sicília), que era llavors un assentament grec. Era, probablement, fill de Phídies, un astrònom grec, que li devia ensenyar força qüestions matemàtiques. Sembla també que potser era familiar o amic del rei Hieró II; és a dir, que pertanyia a una classe social alta, cosa que li permeté de seguir els seus estudis a Alexandria, el centre cultural més destacat del moment. Va ser llavors quan va ser deixeble d'Euclides. Se saben poques qüestions més relacionades amb la seva vida , que va transcórrer en bona part a Siracusa i els seus voltants on es va dedicar exclusivament a la investigació i als experiments.
Fou el matemàtic que es va aproximar més a la xifra de pi, amb un càlcul d' error molt petit. Durant la conquesta de Sicília per part dels romans, Arquimedes es va posar a disposició de les autoritats de la ciutat. Encara que no ocupava cap càrrec públic, va dirigir la defensa de Siracusa durant tres anys. Aquest fet li va permetre posar en pràctica molts dels seus instruments mecànics. Quan la ciutat fou conquerida durant la Segona Guerra Púnica, Arquimedes va ser assassinat mentre resolia un problema al pati de casa seva.
La tomba d' Arquimedes va ser descoberta per Ciceró (a l' any 75 a. C.) en una de les seves visites a l' illa de Sicília. Va reconèixer la tomba perquè tenia una inscripció d' una esfera inscrita en un cilindre.
El principi d'Arquimedes diu: Tot cos sòlid introduït en un fluid, total o parcialment, experimenta una empenta vertical cap a munt (anomenada força ascensional) igual al pes del fluid desallotjat pel cos.
La llegenda diu que Arquimedes es va adonar que al ficar-se dins dins un recipient amb aigua, l'aigua vessada era igual al seu volum. Va sortir de l'aigua cridant:" Ja ho tinc!"
En la pràctica, això significa que tot allò que sura és perquè desallotja un pes de líquid superior al seu propi pes; així, l'empenta és superior al pes i l'objecte sura. Per exemple, cal molta força per a submergir una pilota a l'aigua, perquè desallotja molta aigua però en canvi pesa poc en estar plena d'aire. Si s'omple la pilota de sorra, la densitat augmentarà i la pilota s'enfonsarà.
Per comprovar el principi d'Arquimedes basta suspendre un pes d'un dinamòmetre. Un pic hem pres la seva mesura introduïm el pes dins un líquid i podem comprovar com aquesta davalla en una quantitat que iguala el pes del líquid desallotjat.
Aliatge
Els aliatges es formen generalment per la fusió dels seus components i posterior mescla conjunta en solidificar-se. Però tret dels metalls, molts aliatges no tenen un punt de fusió determinat sinó que presenten un rang de mescla entre les fases sòlida i [líquid]]a. La temperatura a la que comença la mescla s'anomena solidus i la temperatura a la que finalitza rep el nom de liquidus. Tanmateix hi ha molts aliatges per al quals hi ha una certa proporció dels seus elements constitutius que presenta un punt de fusió concret (rarament dos), aquest tipus d'aliatges reben el nom d'eutèctics.
Existeix, però, un mètode de producció d'aliatges anomenat aliatge mecànic que es basa en la mòlta continuada i conjunta dels components. El material és sotmès a una sèrie de moviments i friccions que afavoreixen la formació de dissolucions sòlides degut, entre altres motius, a la reducció de la seva mida cristal·lina.
Publicar un comentario